Las mujeres de verdad tienen curvas és un drama però també és una comèdia. És un film realista, en el que podem veure que totes les dones no han de tenir el cos perfecte, sinó que cada persona és com és i hem de saber valorar-nos i conformar-nos amb el que tenim i el que som (tal i com fa Anna). En “Las mujeres de verdad tienen curvas” hi observem que totes les actrius no són perfectes, és a dir, que tenen un cos més gros que flac, cosa que no estem acostumats a veure, ja que en moltes de les pel·lícules actuals les actrius tenen el cos cuidat i perfecte.
La pel·lícula tracta d’una jove mexico-americana anomenada Anna, la qual té molts objectius en la seva vida i vol aplegar a ser una dona molt important, però les seves circumstàncies no li ho permeten. Aquesta noia acaba d’estudiar i un professor l’anima a que sol·licite una beca per a que vaja a estudiar a la Universitat de Colòmbia. En tan mala sort que els seus pares són molt tradicionals, en especial la seva mare, i no li donen el permís per a que se’n vaja a estudiar. De manera que ha d’anar a la fàbrica de la seva germana per tal d’ajudar-la. Anna s’enfronta moltes vegades amb la seva mare, ja que aquesta dona és una persona que es deixa portar per la tradició i la cultura del seu país i vol que Anna es quede amb ella i amb tota la família. A més, la mare d’Anna vol que la seva filla faja dieta per poder estar més flaca i la jove no vol perquè estima al seu cos i es conforma amb el que és. En el transcurs de la pel·lícula vegem que la jove no és feliç en el seu poble, encara que més tard té una relació, curta, amb un noi amb el que perd la virginitat. Finalment Anna aconsegueix que el seu pare li firme l’autorització per anar-se’n a estudiar amb la beca que ha aconseguit. Així que la seva mare s’enfada molt, però, realment pense que aquesta dona estima massa a la seva filla i després sabrà comprendre-la. Me vaig fixar amb que Anna caminava com molt “corbada” pels carrers del seu poble, però quan finalment aconsegueix anar-se’n a estudiar a Nova York, la observem d’una manera molt diferent ja que camina molt estirada i amb un gran somriure dibuixat en la cara.
El personatge principal és Anna, una noia que té grans objectius en la seva vida, però les seves circumstàncies econòmiques i els pensaments tradicionals dels seus pares no li ho permeten. Anna es conforma amb el seu cos, encara que la seva mare sempre la insulta perquè diu que està gorda, però a ella li dona igual, ja que sap que el més important és l’interior de les persones i no el físic.
També ixen en el film els pares d’Anna, que són totalment tradicionals, especialment la seva mare. Aquesta dona el que vol és tenir una família unida, tradicional. Per això no deixa anar a Anna a estudiar a la universitat. Aquesta dona també és molt controladora, fet que observem amb la manera de comportar-se amb la germana d’Anna. Esta noia, anomenada Estela, està molt controlada per la seva mare i per això encara viu amb ells i fa tot el que vol la senyora Carme. És una dona molt sensible i personalment pense que té por de la vida, del que li puga passar, i, per aquesta raó s’amaga, en certa manera, darrere de Carmen. Però finalment aprèn de la seva germana menuda i li planta cara a la seva mare.
Apart d’aquests personatges també estan les dones que treballen a la fàbrica de Estela, el nuvi d’Anna, els cosins de les dos germanes,etc.
Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat molt, ja que no és la típica pel·lícula actual en la que ixen actrius molt ben plantades i guapes, sinó que les artistes són dones de la vida real, dones normals. I, a més, aquest film ens ensenya a mirar més enllà de les persones, i no a observar només el físic. D’aquesta pel·lícula s’aprenen molts valors morals.
lunes, 6 de abril de 2009
martes, 24 de marzo de 2009
RESSENYA DEL NOM DE LA ROSA
El nom de la rosa és una pel·lícula del director Jean-Jacques estrenada el 1986. Aquest film està basat en la novel·la homònima escrita por Umberto Eco y protagonitzada por Sean Connery que fa el paper del frare franciscà Guillermo de Baskerville i, també, Christian Slater com al novici Adso de Melk, el qual té una escena sexual amb l’actriu Valentina Vargas.
La pel·lícula tracta d’una badia en Itàlia que te molt de pànic perquè un dels seus frares ha mort d’una manera molt rara i misteriosa. Així que criden a un monjo anomenat Guillermo de Baskerville, que aplega a la badia en companyia del seu discípul, Adso de Melk, per a investigar el crim. Aquest frare fa molts anys havia format part de la Inquisició. És un home molt intel·ligent i savi, capaç de descobrir grans misteris. A través de pistes i testimonis, el frare i el seu ajudant van avançant en aquest crim, però, mentrestant segueixen ocorrent més crims, els quals són iguals: tots els morts tenen un dit i la boca amb tinta, com si s’enverinaren per culpa d’aquesta. Guillermo aconsegueix entrar en una misteriosa biblioteca y descobreix que hi ha un llibre escrit en grec y que té tinta enverinada, lo que produeix la mort d’aquests monjos que després de llegir el llibre, que contenia molts pecats i alguns temes tabú per a l’església, morien.
En el film hi observem que els sacerdots no tenien un gran nivell cultural perquè els seus pensaments son tancats i idealistes. A més s’aprofitaven del poble. També vegem que la Inquisició s’encarregava de mantenir ordre i pau dins de l’església i que ells havien de decidir la solució dels problemes, sense el perdó, fent regir la llei de Déu.
També ens adonem de que en la pel·lícula tracta sobre les mentires, la avarícia i la por a mostrar alguna cosa en contra de la creença dels monjos.
Aquest film ocorre en un convent, o millor dit una badia, la qual té molts murs grans, forts i amples, amb finestres menudes. L’arquitectura és un reflex de l’art romànic.
El personatge principal és Guillermo de Baskerville, un frare molt llest i savi, capaç de resoldre qualsevol misteri. De fet, aconsegueix saber qui és el que mata als monjos.
Adso de Melk, és l’aprenent de Guillermo, que vol ensenyar-se d’aquest últim. És molt llest, però no tant com Guillermo.
I també hi ha monjos que viuen en la badia, que només saben que aprofitar-se’n del poble. Entre ells està el que mata als altres monjos perquè no vol que llisquen un llibre del filòsof Plató.
Aquesta pel·lícula no m’ha agradat molt perquè és una mica difícil d’entendre, però he de dir que el misteri està molt ben aconseguit.
La pel·lícula tracta d’una badia en Itàlia que te molt de pànic perquè un dels seus frares ha mort d’una manera molt rara i misteriosa. Així que criden a un monjo anomenat Guillermo de Baskerville, que aplega a la badia en companyia del seu discípul, Adso de Melk, per a investigar el crim. Aquest frare fa molts anys havia format part de la Inquisició. És un home molt intel·ligent i savi, capaç de descobrir grans misteris. A través de pistes i testimonis, el frare i el seu ajudant van avançant en aquest crim, però, mentrestant segueixen ocorrent més crims, els quals són iguals: tots els morts tenen un dit i la boca amb tinta, com si s’enverinaren per culpa d’aquesta. Guillermo aconsegueix entrar en una misteriosa biblioteca y descobreix que hi ha un llibre escrit en grec y que té tinta enverinada, lo que produeix la mort d’aquests monjos que després de llegir el llibre, que contenia molts pecats i alguns temes tabú per a l’església, morien.
En el film hi observem que els sacerdots no tenien un gran nivell cultural perquè els seus pensaments son tancats i idealistes. A més s’aprofitaven del poble. També vegem que la Inquisició s’encarregava de mantenir ordre i pau dins de l’església i que ells havien de decidir la solució dels problemes, sense el perdó, fent regir la llei de Déu.
També ens adonem de que en la pel·lícula tracta sobre les mentires, la avarícia i la por a mostrar alguna cosa en contra de la creença dels monjos.
Aquest film ocorre en un convent, o millor dit una badia, la qual té molts murs grans, forts i amples, amb finestres menudes. L’arquitectura és un reflex de l’art romànic.
El personatge principal és Guillermo de Baskerville, un frare molt llest i savi, capaç de resoldre qualsevol misteri. De fet, aconsegueix saber qui és el que mata als monjos.
Adso de Melk, és l’aprenent de Guillermo, que vol ensenyar-se d’aquest últim. És molt llest, però no tant com Guillermo.
I també hi ha monjos que viuen en la badia, que només saben que aprofitar-se’n del poble. Entre ells està el que mata als altres monjos perquè no vol que llisquen un llibre del filòsof Plató.
Aquesta pel·lícula no m’ha agradat molt perquè és una mica difícil d’entendre, però he de dir que el misteri està molt ben aconseguit.
miércoles, 18 de marzo de 2009
RESSENYA DE BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA
Buda explotó por vergüenza, és una pel·lícula dramàtica en la qual observem la vida tan pèssima que tenen a l’Afganistan. Tracta d’una noia de 6 anys, més o menys, anomenada Bactay que lluita per poder anar a l’escola. La història passa en una zona on destruïren fa poc els Budas de Bāmiyān i on viuen moltes famíles. És un lloc on manen els talibans d’ Afganistan. La noia decideix anar a l’escola per poder aprendre l’alfabet i, de camí a l’escola es troba amb uns nois que la volen matar de la mateixa manera que ho feren els seus majors amb les enormes estàtues Buda. Però ella, molt llesta, aconsegueix escapar-se i finalment aplega a l’escola, on pinta els llavis i les galtes a totes les seves companyes. Quan la professora se n’adona, la tira de l’escola de manera que, la xiqueta, ha de tornar a la seva casa. En aquest film hi podem observar la manera en que viuen a l’Afganistan: la policia no fa cas de ningú, els xiquets solts per tot arreu sense pares, les escoles amb unes condicions pèssimes, etc. A més, hi vegem que les persones que viuen allí s’adapten a qualsevol cosa i també es conformen amb el que tenen, que, en realitat, és ben poc.
En el final de la pel·lícula s’anomena una frase molt simbòlica i desesperançada: “Muere y seràs libre”, la qual significa que en una societat opressora l’única manera de poder ser lliure és morir-se.
PERSONATGES.
-Baktay. És la protagonista de la història. És una xiqueta amb molts propòsits, ja que es vol ensenyar per a aplegar a ser una gran persona. Així que Baktay pateix molt per poder anar a l’escola, però finalment ho aconsegueix, encara que els xiquets d’allí no tenen esperança al veure les condicions de vida en que viuen
-Abbas. És l’amic i el veí de Bactay. Ell també és talibà. És un nen que es preocupa molt per la seva amiga, així que sempre intenta protegir-la i ajudar-la.
Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat d’una manera especial perquè no és un film que es veu per a passar-s’ho bé, sinó que és per a conscienciar-se de la manera de viure tan pèssima i desastrosa que tenen en Afganistan. És un film molt dramàtic, però, sincerament, crec que moltes de les persones que miren aquesta pel·lícula en un futur es conformaran amb el que tenen, perquè després de veure Buda explotó por vergüenza s’adonaran que la seva vida és molt més fàcil que la d’eixes persones que estan en Afganistan.
En el final de la pel·lícula s’anomena una frase molt simbòlica i desesperançada: “Muere y seràs libre”, la qual significa que en una societat opressora l’única manera de poder ser lliure és morir-se.
PERSONATGES.
-Baktay. És la protagonista de la història. És una xiqueta amb molts propòsits, ja que es vol ensenyar per a aplegar a ser una gran persona. Així que Baktay pateix molt per poder anar a l’escola, però finalment ho aconsegueix, encara que els xiquets d’allí no tenen esperança al veure les condicions de vida en que viuen
-Abbas. És l’amic i el veí de Bactay. Ell també és talibà. És un nen que es preocupa molt per la seva amiga, així que sempre intenta protegir-la i ajudar-la.
Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat d’una manera especial perquè no és un film que es veu per a passar-s’ho bé, sinó que és per a conscienciar-se de la manera de viure tan pèssima i desastrosa que tenen en Afganistan. És un film molt dramàtic, però, sincerament, crec que moltes de les persones que miren aquesta pel·lícula en un futur es conformaran amb el que tenen, perquè després de veure Buda explotó por vergüenza s’adonaran que la seva vida és molt més fàcil que la d’eixes persones que estan en Afganistan.
viernes, 6 de marzo de 2009
RESSENYA DE TRISTANA
Aquesta pel·lícula de Buñuel es va rodar l’any 1970. El film es va fer en Toledo, ja que és una ciutat vella i molt bonica. Podem observar els personatges, principalment, en la casa Don Lope, el oncle de Tristana. Però, a més, també els vegem per la ciutat de Toledo, en bars, en l’església, en la casa del nuvi de Tristana, etc.
En aquest film l’utilització de la càmera és molt important, ja que s’usa molt sovint el picat i el contrapicat per a descriure i compendre millor els personatges. També és una pel·lícula que dona molta importància a les anormalitats, de manera que hi ha personatges muts, sense cames, etc.
PERSONATGES
Tristana. Ella és la protagonista d’aquesta història. Quan comença la pel·lícula la vegem d’una manera molt pura, ja que encara és una noia molt jove. Ella li té molt de respecte al seu oncle perquè cuida d’ ella, però, poc a poc, amb el pas del temps, comença a créixer psicològicament i se n’adona de que el seu oncle s’ha aprofitat d’ ella. I per aquest motiu sent fàstic per ell. Més tard, Tristana intenta fer sentir a totes les persones del seu voltant com es va sentir ella en un principi, de manera que aquesta dona és torna molt autoritària i dominant.
Don Lope. És el oncle de Tristana. És un home major i anarquista. La seva germana decideix donar-li la tutela de Tristana, ja que confia molt amb ell. Aquest personatge és molt savi i llest.
Saturna. És la minyona de Don Lope. Aquest personatge també és molt important en el film, ja que aquesta dona sempre ajuda a Tristana amb Don Lope. Ella és com de la família, i per això Don Lope li té molt d’apreci, al igual que Tristana.
Saturno. És el fill de Saturna. Aquest noi està passant la pubertat i per això moltes vegades se’n va al servei a tocar-se les seves parts més íntimes. Personalment pense que està traumatitzat des de la seva infància.
El pintor. Ell va ser el nuvi de Tristana durant un cert període de temps, ja que quan la protagonista es fa malalta ell decideix dur-la amb el seu oncle per a no fer-se càrrec d’ella.
Tristana, una noia jove i pura, al quedar-se sense la seva mare, se’n va a viure amb el seu oncle, un home bastant vell. Ella li agafa una gran estima al seu oncle perquè la cuida molt bé, però al cap del temps ella se n’adona de que Don Lope té unes intencions que van més enllà de les relacions familiars. Aquesta noia com és molt jove accedeix a tots els desitjos del seu oncle a fi que li entrega la seva virginitat. Amb el pas del temps ella comença a sentir-se empresonada pel seu oncle, però coneix a un pintor i s’enamora d’ell, així que Tristana decideix anar-se’n amb el seu amant. Després d’uns quants anys, Don Lope rep la notícia de que la seva neboda té càncer. Per aquest motiu Tristana torna a casa del seu oncle i , finalment, el doctor li talla la cama a la protagonista. Ella es torna molt possessiva i autoritària. Al final del film podem observar que la protagonista ha canviat la seva personalitat, ja que després de tot el que ha passat Tristana necessita tenir a totes les persones del seu voltant als seus peus, i això ho podem entendre millor gràcies a la posició que adopta la càmera.
Personalment, aquesta pel·lícula no m’ha agradat ja que l’he trobada molt sosa i un pel rara. Però, en canvi, he de dir que els artistes han fet un gran treball perquè els personatges són molt complicats a nivell psicològic.
En aquest film l’utilització de la càmera és molt important, ja que s’usa molt sovint el picat i el contrapicat per a descriure i compendre millor els personatges. També és una pel·lícula que dona molta importància a les anormalitats, de manera que hi ha personatges muts, sense cames, etc.
PERSONATGES
Tristana. Ella és la protagonista d’aquesta història. Quan comença la pel·lícula la vegem d’una manera molt pura, ja que encara és una noia molt jove. Ella li té molt de respecte al seu oncle perquè cuida d’ ella, però, poc a poc, amb el pas del temps, comença a créixer psicològicament i se n’adona de que el seu oncle s’ha aprofitat d’ ella. I per aquest motiu sent fàstic per ell. Més tard, Tristana intenta fer sentir a totes les persones del seu voltant com es va sentir ella en un principi, de manera que aquesta dona és torna molt autoritària i dominant.
Don Lope. És el oncle de Tristana. És un home major i anarquista. La seva germana decideix donar-li la tutela de Tristana, ja que confia molt amb ell. Aquest personatge és molt savi i llest.
Saturna. És la minyona de Don Lope. Aquest personatge també és molt important en el film, ja que aquesta dona sempre ajuda a Tristana amb Don Lope. Ella és com de la família, i per això Don Lope li té molt d’apreci, al igual que Tristana.
Saturno. És el fill de Saturna. Aquest noi està passant la pubertat i per això moltes vegades se’n va al servei a tocar-se les seves parts més íntimes. Personalment pense que està traumatitzat des de la seva infància.
El pintor. Ell va ser el nuvi de Tristana durant un cert període de temps, ja que quan la protagonista es fa malalta ell decideix dur-la amb el seu oncle per a no fer-se càrrec d’ella.
Tristana, una noia jove i pura, al quedar-se sense la seva mare, se’n va a viure amb el seu oncle, un home bastant vell. Ella li agafa una gran estima al seu oncle perquè la cuida molt bé, però al cap del temps ella se n’adona de que Don Lope té unes intencions que van més enllà de les relacions familiars. Aquesta noia com és molt jove accedeix a tots els desitjos del seu oncle a fi que li entrega la seva virginitat. Amb el pas del temps ella comença a sentir-se empresonada pel seu oncle, però coneix a un pintor i s’enamora d’ell, així que Tristana decideix anar-se’n amb el seu amant. Després d’uns quants anys, Don Lope rep la notícia de que la seva neboda té càncer. Per aquest motiu Tristana torna a casa del seu oncle i , finalment, el doctor li talla la cama a la protagonista. Ella es torna molt possessiva i autoritària. Al final del film podem observar que la protagonista ha canviat la seva personalitat, ja que després de tot el que ha passat Tristana necessita tenir a totes les persones del seu voltant als seus peus, i això ho podem entendre millor gràcies a la posició que adopta la càmera.
Personalment, aquesta pel·lícula no m’ha agradat ja que l’he trobada molt sosa i un pel rara. Però, en canvi, he de dir que els artistes han fet un gran treball perquè els personatges són molt complicats a nivell psicològic.
viernes, 27 de febrero de 2009
RESSENYA DE TEMPS MODERNS
Aquesta pel·lícula transcorre durant la Gran Depressió, l’any 1936. En la pel·lícula, el protagonista, Chaplin passa per molts llocs com la fàbrica on treballa, la comissaria de la policia, la casa que es busca amb la seva novia...
Personatges:
Chaplin, que és el protagonista. Aquest és un home molt hiperactiu i innocent, que sempre s’està clavat en problemes sense donar-se compte i amb els que ell no té res a veure. És molt bona persona i sempre intenta ajudar als altres, com a Paulette.
Paulette, que és un personatge molt important en la pel·lícula. Ella es la novia de Chaplin. És una dona molt lliberal, a la qual no li agrada estar “empresonada” per ningú.
Altres personatges, com per exemple els policies, els companys del treball, etc.
Temps Moderns és una pel·lícula sense parla, així que el so és un instrument molt important per a aquests tipus de films. La música que acompanya les imatges ens ajuda molt a entendre millor tant els sentiments com la situació en que es troba el protagonista.
Aquesta pel·lícula tracta de la situació de Chaplin durant la Gran Depressió. El protagonista es clava en problemes molt graciosos, però gràcies a la seva personalitat tan alegre i optimista sempre sap eixir d’eixos problemes. Chaplin coneix a Paulette i s’enamoren a primera vista, així que decideixen quedar-se a viure a una casa abandonada. Però la policia busca a la noia, i finalment els dos protagonistes opten per anar-se’n els dos a una altra ciutat per a ser feliços.
Aquesta pel·lícula ens mostra que les coses en la teva vida et poden eixir molt bé, però tens que apendre a conformar-te amb el que tens.
Personalment m’ha agradat molt aquest film, perquè mai havia vist una pel·lícula sense parla, però me’n he adonat que la parla no és precís, ja que el so ens transmet els sentiments i ens ajuda a entendre millor el film.
Personatges:
Chaplin, que és el protagonista. Aquest és un home molt hiperactiu i innocent, que sempre s’està clavat en problemes sense donar-se compte i amb els que ell no té res a veure. És molt bona persona i sempre intenta ajudar als altres, com a Paulette.
Paulette, que és un personatge molt important en la pel·lícula. Ella es la novia de Chaplin. És una dona molt lliberal, a la qual no li agrada estar “empresonada” per ningú.
Altres personatges, com per exemple els policies, els companys del treball, etc.
Temps Moderns és una pel·lícula sense parla, així que el so és un instrument molt important per a aquests tipus de films. La música que acompanya les imatges ens ajuda molt a entendre millor tant els sentiments com la situació en que es troba el protagonista.
Aquesta pel·lícula tracta de la situació de Chaplin durant la Gran Depressió. El protagonista es clava en problemes molt graciosos, però gràcies a la seva personalitat tan alegre i optimista sempre sap eixir d’eixos problemes. Chaplin coneix a Paulette i s’enamoren a primera vista, així que decideixen quedar-se a viure a una casa abandonada. Però la policia busca a la noia, i finalment els dos protagonistes opten per anar-se’n els dos a una altra ciutat per a ser feliços.
Aquesta pel·lícula ens mostra que les coses en la teva vida et poden eixir molt bé, però tens que apendre a conformar-te amb el que tens.
Personalment m’ha agradat molt aquest film, perquè mai havia vist una pel·lícula sense parla, però me’n he adonat que la parla no és precís, ja que el so ens transmet els sentiments i ens ajuda a entendre millor el film.
lunes, 16 de febrero de 2009
RESSENYA DE CINEMA PARADISO
%5B1%5D.jpg)
CINEMA PARADISO
Aquesta pel·lícula és un homenatge al cinema, que tracta d’un director de pel·lícules molt famós que recorda la seva vida, utilitzant la retrospecció:
Des que era menut a Totó li agradava molt el cinema, així que l’encarregat de la projecció, Alfredo, fa un tracte amb el xiquet i li deixa posar les pel·lícules. Temps després el cinema es crema i Alfredo es queda cec, cosa que obliga a Totó ha encarregar-se’n. Poc a poc passa el temps i junt amb ell el xiquet creix i s’enamora d’una noia,amb la que té una preciosa història d’amor, però poc temps després la seva novia se n’ha d’anar del poble. Totó, desconsolat, se’n va a la mili i, al tornar ja no li queda res en aquell vell poble, així que, seguint el consell del seu amic Alfredo se’n va a la ciutat per a poder estudiar i aplegar a ser un director de cine famós. El xic no torna al poble fins a la mort d’Alfredo i, en quant als assumptes amorosos, encara segueix completament enamorat de Elena, per la qual cosa cada dia està amb una noia diferent.
La història té lloc en un poblet que es troba en la costa de l’illa de Sicília, després de la Guerra Mundial, i en la ciutat de Roma, al cap d’uns 30 anys, més o menys.
En la pel·lícula hi podem observar detalls de com passa el temps: quan Alfredo li passa la mà a Totó per la cara, o també, amb el canvi del tren a l’avió.
El personatge principal és Totó, un xiquet d’uns sis anys molt simpàtic i graciós, que sempre està feliç i que es torna boig amb el cinema.
Després d’uns pocs anys, el xiquet Totó creix i es fa un adolescent un poc més reservat i vergonyós que quan era menut, encara que segueix agradant-li el cinema. A més a més comparteix una història d’amor amb Elena.
Al cap de 30 anys, més o menys, Salvador (el xiquet Totó) ja és un home gran, que ha aconseguit fer realitat el seu somni: ser un director de cine molt famós. Però ell no és completament feliç, ja que no està amb el seu amor.
Alfredo, és un personatge molt important. Aquest home és el millor amic de Totó, el que li ensenya tot sobre el cinema i sobre la vida. Alfredo li dona bons consells a Totó.
Elena, és la novia de Totó quan són adolescents. Ells comparteixen una bonica història d’amor, però s’han de separar perquè ella se’n ha d’anar a una altra ciutat amb els seus pares.
La mare de Totó, aquesta dona es troba sola criant a Totó ja que el seu home es troba a la guerra.
Altres personatges (secundaris) : el boig de la plaça, per exemple, que diu que la plaça és seva. També està el amo del cinema, el retor, la gent que va a veure el cinema, la germana de Totó, els amics del mateix...
Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt perquè tracta del cinema i de com es pot aplegar a aconseguir el que et proposes amb molt de treball i il·lusió. El que no m’ha agradat de la pel·lícula és com acaba la història d’amor entre el protagonista i la seva amada.
Aquesta pel·lícula és un homenatge al cinema, que tracta d’un director de pel·lícules molt famós que recorda la seva vida, utilitzant la retrospecció:
Des que era menut a Totó li agradava molt el cinema, així que l’encarregat de la projecció, Alfredo, fa un tracte amb el xiquet i li deixa posar les pel·lícules. Temps després el cinema es crema i Alfredo es queda cec, cosa que obliga a Totó ha encarregar-se’n. Poc a poc passa el temps i junt amb ell el xiquet creix i s’enamora d’una noia,amb la que té una preciosa història d’amor, però poc temps després la seva novia se n’ha d’anar del poble. Totó, desconsolat, se’n va a la mili i, al tornar ja no li queda res en aquell vell poble, així que, seguint el consell del seu amic Alfredo se’n va a la ciutat per a poder estudiar i aplegar a ser un director de cine famós. El xic no torna al poble fins a la mort d’Alfredo i, en quant als assumptes amorosos, encara segueix completament enamorat de Elena, per la qual cosa cada dia està amb una noia diferent.
La història té lloc en un poblet que es troba en la costa de l’illa de Sicília, després de la Guerra Mundial, i en la ciutat de Roma, al cap d’uns 30 anys, més o menys.
En la pel·lícula hi podem observar detalls de com passa el temps: quan Alfredo li passa la mà a Totó per la cara, o també, amb el canvi del tren a l’avió.
El personatge principal és Totó, un xiquet d’uns sis anys molt simpàtic i graciós, que sempre està feliç i que es torna boig amb el cinema.
Després d’uns pocs anys, el xiquet Totó creix i es fa un adolescent un poc més reservat i vergonyós que quan era menut, encara que segueix agradant-li el cinema. A més a més comparteix una història d’amor amb Elena.
Al cap de 30 anys, més o menys, Salvador (el xiquet Totó) ja és un home gran, que ha aconseguit fer realitat el seu somni: ser un director de cine molt famós. Però ell no és completament feliç, ja que no està amb el seu amor.
Alfredo, és un personatge molt important. Aquest home és el millor amic de Totó, el que li ensenya tot sobre el cinema i sobre la vida. Alfredo li dona bons consells a Totó.
Elena, és la novia de Totó quan són adolescents. Ells comparteixen una bonica història d’amor, però s’han de separar perquè ella se’n ha d’anar a una altra ciutat amb els seus pares.
La mare de Totó, aquesta dona es troba sola criant a Totó ja que el seu home es troba a la guerra.
Altres personatges (secundaris) : el boig de la plaça, per exemple, que diu que la plaça és seva. També està el amo del cinema, el retor, la gent que va a veure el cinema, la germana de Totó, els amics del mateix...
Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt perquè tracta del cinema i de com es pot aplegar a aconseguir el que et proposes amb molt de treball i il·lusió. El que no m’ha agradat de la pel·lícula és com acaba la història d’amor entre el protagonista i la seva amada.
lunes, 12 de enero de 2009
Idea per a fer un còmic
Després de pensar i pensar, he decidit que el meu còmic tractarà de dos amigues de 6 anys que estan molt aburrides i decideixen anar a pegar una volta pel seu poble. Eixa vesprada, passetjant, passetjant veuen un pou i, al acostar-se cauen dins d'ell. Aquest pou no és un pou qualsevol ja que es pareix a un món diferent,un món especial... fet de golosines!
Les dos xiquetes, molt emocionades, começen a menjar-se totes les golosines fins al punt de fer-se molt, molt, però que molt gordes, de manera que no poden eixir. Així que necessitaran l'ajuda d'una hada madrina molt especial per a poder tornar al món real.
Continuarà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)