Aquesta pel·lícula transcorre durant la Gran Depressió, l’any 1936. En la pel·lícula, el protagonista, Chaplin passa per molts llocs com la fàbrica on treballa, la comissaria de la policia, la casa que es busca amb la seva novia...
Personatges:
Chaplin, que és el protagonista. Aquest és un home molt hiperactiu i innocent, que sempre s’està clavat en problemes sense donar-se compte i amb els que ell no té res a veure. És molt bona persona i sempre intenta ajudar als altres, com a Paulette.
Paulette, que és un personatge molt important en la pel·lícula. Ella es la novia de Chaplin. És una dona molt lliberal, a la qual no li agrada estar “empresonada” per ningú.
Altres personatges, com per exemple els policies, els companys del treball, etc.
Temps Moderns és una pel·lícula sense parla, així que el so és un instrument molt important per a aquests tipus de films. La música que acompanya les imatges ens ajuda molt a entendre millor tant els sentiments com la situació en que es troba el protagonista.
Aquesta pel·lícula tracta de la situació de Chaplin durant la Gran Depressió. El protagonista es clava en problemes molt graciosos, però gràcies a la seva personalitat tan alegre i optimista sempre sap eixir d’eixos problemes. Chaplin coneix a Paulette i s’enamoren a primera vista, així que decideixen quedar-se a viure a una casa abandonada. Però la policia busca a la noia, i finalment els dos protagonistes opten per anar-se’n els dos a una altra ciutat per a ser feliços.
Aquesta pel·lícula ens mostra que les coses en la teva vida et poden eixir molt bé, però tens que apendre a conformar-te amb el que tens.
Personalment m’ha agradat molt aquest film, perquè mai havia vist una pel·lícula sense parla, però me’n he adonat que la parla no és precís, ja que el so ens transmet els sentiments i ens ajuda a entendre millor el film.
viernes, 27 de febrero de 2009
lunes, 16 de febrero de 2009
RESSENYA DE CINEMA PARADISO
%5B1%5D.jpg)
CINEMA PARADISO
Aquesta pel·lícula és un homenatge al cinema, que tracta d’un director de pel·lícules molt famós que recorda la seva vida, utilitzant la retrospecció:
Des que era menut a Totó li agradava molt el cinema, així que l’encarregat de la projecció, Alfredo, fa un tracte amb el xiquet i li deixa posar les pel·lícules. Temps després el cinema es crema i Alfredo es queda cec, cosa que obliga a Totó ha encarregar-se’n. Poc a poc passa el temps i junt amb ell el xiquet creix i s’enamora d’una noia,amb la que té una preciosa història d’amor, però poc temps després la seva novia se n’ha d’anar del poble. Totó, desconsolat, se’n va a la mili i, al tornar ja no li queda res en aquell vell poble, així que, seguint el consell del seu amic Alfredo se’n va a la ciutat per a poder estudiar i aplegar a ser un director de cine famós. El xic no torna al poble fins a la mort d’Alfredo i, en quant als assumptes amorosos, encara segueix completament enamorat de Elena, per la qual cosa cada dia està amb una noia diferent.
La història té lloc en un poblet que es troba en la costa de l’illa de Sicília, després de la Guerra Mundial, i en la ciutat de Roma, al cap d’uns 30 anys, més o menys.
En la pel·lícula hi podem observar detalls de com passa el temps: quan Alfredo li passa la mà a Totó per la cara, o també, amb el canvi del tren a l’avió.
El personatge principal és Totó, un xiquet d’uns sis anys molt simpàtic i graciós, que sempre està feliç i que es torna boig amb el cinema.
Després d’uns pocs anys, el xiquet Totó creix i es fa un adolescent un poc més reservat i vergonyós que quan era menut, encara que segueix agradant-li el cinema. A més a més comparteix una història d’amor amb Elena.
Al cap de 30 anys, més o menys, Salvador (el xiquet Totó) ja és un home gran, que ha aconseguit fer realitat el seu somni: ser un director de cine molt famós. Però ell no és completament feliç, ja que no està amb el seu amor.
Alfredo, és un personatge molt important. Aquest home és el millor amic de Totó, el que li ensenya tot sobre el cinema i sobre la vida. Alfredo li dona bons consells a Totó.
Elena, és la novia de Totó quan són adolescents. Ells comparteixen una bonica història d’amor, però s’han de separar perquè ella se’n ha d’anar a una altra ciutat amb els seus pares.
La mare de Totó, aquesta dona es troba sola criant a Totó ja que el seu home es troba a la guerra.
Altres personatges (secundaris) : el boig de la plaça, per exemple, que diu que la plaça és seva. També està el amo del cinema, el retor, la gent que va a veure el cinema, la germana de Totó, els amics del mateix...
Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt perquè tracta del cinema i de com es pot aplegar a aconseguir el que et proposes amb molt de treball i il·lusió. El que no m’ha agradat de la pel·lícula és com acaba la història d’amor entre el protagonista i la seva amada.
Aquesta pel·lícula és un homenatge al cinema, que tracta d’un director de pel·lícules molt famós que recorda la seva vida, utilitzant la retrospecció:
Des que era menut a Totó li agradava molt el cinema, així que l’encarregat de la projecció, Alfredo, fa un tracte amb el xiquet i li deixa posar les pel·lícules. Temps després el cinema es crema i Alfredo es queda cec, cosa que obliga a Totó ha encarregar-se’n. Poc a poc passa el temps i junt amb ell el xiquet creix i s’enamora d’una noia,amb la que té una preciosa història d’amor, però poc temps després la seva novia se n’ha d’anar del poble. Totó, desconsolat, se’n va a la mili i, al tornar ja no li queda res en aquell vell poble, així que, seguint el consell del seu amic Alfredo se’n va a la ciutat per a poder estudiar i aplegar a ser un director de cine famós. El xic no torna al poble fins a la mort d’Alfredo i, en quant als assumptes amorosos, encara segueix completament enamorat de Elena, per la qual cosa cada dia està amb una noia diferent.
La història té lloc en un poblet que es troba en la costa de l’illa de Sicília, després de la Guerra Mundial, i en la ciutat de Roma, al cap d’uns 30 anys, més o menys.
En la pel·lícula hi podem observar detalls de com passa el temps: quan Alfredo li passa la mà a Totó per la cara, o també, amb el canvi del tren a l’avió.
El personatge principal és Totó, un xiquet d’uns sis anys molt simpàtic i graciós, que sempre està feliç i que es torna boig amb el cinema.
Després d’uns pocs anys, el xiquet Totó creix i es fa un adolescent un poc més reservat i vergonyós que quan era menut, encara que segueix agradant-li el cinema. A més a més comparteix una història d’amor amb Elena.
Al cap de 30 anys, més o menys, Salvador (el xiquet Totó) ja és un home gran, que ha aconseguit fer realitat el seu somni: ser un director de cine molt famós. Però ell no és completament feliç, ja que no està amb el seu amor.
Alfredo, és un personatge molt important. Aquest home és el millor amic de Totó, el que li ensenya tot sobre el cinema i sobre la vida. Alfredo li dona bons consells a Totó.
Elena, és la novia de Totó quan són adolescents. Ells comparteixen una bonica història d’amor, però s’han de separar perquè ella se’n ha d’anar a una altra ciutat amb els seus pares.
La mare de Totó, aquesta dona es troba sola criant a Totó ja que el seu home es troba a la guerra.
Altres personatges (secundaris) : el boig de la plaça, per exemple, que diu que la plaça és seva. També està el amo del cinema, el retor, la gent que va a veure el cinema, la germana de Totó, els amics del mateix...
Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt perquè tracta del cinema i de com es pot aplegar a aconseguir el que et proposes amb molt de treball i il·lusió. El que no m’ha agradat de la pel·lícula és com acaba la història d’amor entre el protagonista i la seva amada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)