RESSENYA DE LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS

Las mujeres de verdad tienen curvas és un drama però també és una comèdia. És un film realista, en el que podem veure que totes les dones no han de tenir el cos perfecte, sinó que cada persona és com és i hem de saber valorar-nos i conformar-nos amb el que tenim i el que som (tal i com fa Anna). En “Las mujeres de verdad tienen curvas” hi observem que totes les actrius no són perfectes, és a dir, que tenen un cos més gros que flac, cosa que no estem acostumats a veure, ja que en moltes de les pel·lícules actuals les actrius tenen el cos cuidat i perfecte.
La pel·lícula tracta d’una jove mexico-americana anomenada Anna, la qual té molts objectius en la seva vida i vol aplegar a ser una dona molt important, però les seves circumstàncies no li ho permeten. Aquesta noia acaba d’estudiar i un professor l’anima a que sol·licite una beca per a que vaja a estudiar a la Universitat de Colòmbia. En tan mala sort que els seus pares són molt tradicionals, en especial la seva mare, i no li donen el permís per a que se’n vaja a estudiar. De manera que ha d’anar a la fàbrica de la seva germana per tal d’ajudar-la. Anna s’enfronta moltes vegades amb la seva mare, ja que aquesta dona és una persona que es deixa portar per la tradició i la cultura del seu país i vol que Anna es quede amb ella i amb tota la família. A més, la mare d’Anna vol que la seva filla faja dieta per poder estar més flaca i la jove no vol perquè estima al seu cos i es conforma amb el que és. En el transcurs de la pel·lícula vegem que la jove no és feliç en el seu poble, encara que més tard té una relació, curta, amb un noi amb el que perd la virginitat. Finalment Anna aconsegueix que el seu pare li firme l’autorització per anar-se’n a estudiar amb la beca que ha aconseguit. Així que la seva mare s’enfada molt, però, realment pense que aquesta dona estima massa a la seva filla i després sabrà comprendre-la. Me vaig fixar amb que Anna caminava com molt “corbada” pels carrers del seu poble, però quan finalment aconsegueix anar-se’n a estudiar a Nova York, la observem d’una manera molt diferent ja que camina molt estirada i amb un gran somriure dibuixat en la cara.
El personatge principal és Anna, una noia que té grans objectius en la seva vida, però les seves circumstàncies econòmiques i els pensaments tradicionals dels seus pares no li ho permeten. Anna es conforma amb el seu cos, encara que la seva mare sempre la insulta perquè diu que està gorda, però a ella li dona igual, ja que sap que el més important és l’interior de les persones i no el físic.
També ixen en el film els pares d’Anna, que són totalment tradicionals, especialment la seva mare. Aquesta dona el que vol és tenir una família unida, tradicional. Per això no deixa anar a Anna a estudiar a la universitat. Aquesta dona també és molt controladora, fet que observem amb la manera de comportar-se amb la germana d’Anna. Esta noia, anomenada Estela, està molt controlada per la seva mare i per això encara viu amb ells i fa tot el que vol la senyora Carme. És una dona molt sensible i personalment pense que té por de la vida, del que li puga passar, i, per aquesta raó s’amaga, en certa manera, darrere de Carmen. Però finalment aprèn de la seva germana menuda i li planta cara a la seva mare.
Apart d’aquests personatges també estan les dones que treballen a la fàbrica de Estela, el nuvi d’Anna, els cosins de les dos germanes,etc.
Personalment aquesta pel·lícula m’ha agradat molt, ja que no és la típica pel·lícula actual en la que ixen actrius molt ben plantades i guapes, sinó que les artistes són dones de la vida real, dones normals. I, a més, aquest film ens ensenya a mirar més enllà de les persones, i no a observar només el físic. D’aquesta pel·lícula s’aprenen molts valors morals.